dissabte, 28 de gener del 2012

HOTEL BLUES. ¿FINAL A LA FORÇA?


Durant les darreres setmanes, i sobre tot, els darrers dies, està representant un gran esforç descobrir al Director rient pels passadissos de l’Hotel. Fins i tot, diuen les males llengües, que ha tornat a prendre la seva medicació. Du la preocupació dibuixada a la cara. Passa llargues estones davant la llar de foc tot acaronant el llom d’Igor. Ha suspès unes vacances que tenia programades a Miranda de Ebro. Ha anul·lat uns bitllets que tenia reservats per anar a visitar un amic a la presó a València. Però res de tot això sembla que sigui la causa del seu baix to.

El darrer diumenge al començar el programa, el Director es va dirigir a l’audiència i va explicar el que li preocupa de veritat darrerament. I la explicació és ben senzilla, i de complir-se els pitjors auguris, l’explicació, apart de senzilla podria ser trista, molt trista.

Ràdio Ciutat de Badalona, Badalona Televisió i la revista Bétulo, estan amenaçades de tancament pel govern de la ciutat de Badalona. Tot està en mans dels representants dels treballadors de Badalona Comunicació d’una banda, i dels polítics de l’altre. Prop de 80 llocs de treball estan en risc. I un número incalculable de persones de Badalona, Barcelona, Catalunya, i la resta del món, veuen perillar la seva eina d’informació, d’oci, o de participació, depenent de l’ús que en facin de la ràdio, la televisió o la revista esmentades.

Lògicament, Hotel Blues també desapareixeria amb aquest tancament, però els qui treballen per construir aquest show radiofònic estan disposats a fer mans i mànigues per si arriba aquest moment, traslladar-se a alguna ràdio que els vulgui donar cabuda. Però el Director no ho pot negar. Està amoïnat. Son dotze temporades, primer sota el nom de “El Blues de la Talaia” i després ja sota el nom actual d’“Hotel Blues”. Son moltes emocions, tensions, rialles i moments de radio en majúscules. Moments que viuen actualment un punt àlgid i dolç, i moments aquests actuals, en els que ningú en te cap gana de posar-hi punt i final.

Des de que ha arrencat l’any, han desfilat per l’Hotel artistes de la talla de The Answer, Ana Popovic, The Black Keys, Jenny Lewis, Bettye LaVette, Tracy Nelson, Trampled Under Foot, Wynton Marsalis, Eric Clapton, Tommy Castro, Big Pete, Janiva Magness, Terry Hank, Duke Robillard, Seasick Steve, Velvet Revolver, The Black Crowes, Jimmy Page, Rival Sons, Eric Gales, The Rolling Stones, Jimi Hendrix, Etta James, Vintage Trouble, Koko Taylor, Imperial Crowns, The Kenny Wayne Shepherd Band, The Robert Cray Band, Chris Duarte Group, North Mississippi Allstars, Buddy Guy, Junior Wells, Elmore James, ZZ Top, Screamin’ Jay Hawkins, Beth Hart, Joe Bonamassa, Imelda May o Big Mama Thornton.

I els Germans Subirana ens han descobert un univers nou. I aquest univers està habitat per tots nosaltres, i per personatges com el Padre Aaron Guzman, El Lobo que ve películas, o Elvira Darks.

Tenim l’esperança de que tot es pugui arreglar i l’Hotel segueixi allà on és per molt de temps, però hem de ser realistes, i vist com estan anant les coses en aquest país, ens podem esperar qualsevol cosa, fins i tot, que Igor sigui el nou alcalde de Badalona. Home, matèria gris no n'aportaria gaire, però més que amb l’actual si que n'hi hauria, no?

Aquí us deixem els podcast dels tres darrers programes.




Hotel Blues 15/01/2012 by Oscar Eme Eme

dissabte, 7 de gener del 2012

HOTEL BLUES. 11/12/2011 i 18/12/2011. 13è i 14è PROGRAMA. SWEET HOME MIRANDA DE EBRO I AMAZING GRACE FOR CHRISTMAS. CLOENDA D'ANY A L'HOTEL BLUES.


El Director vol començar l’any posant una miqueta d’ordre a l’Hotel, que aquests darrers dies a estat tancat al públic i habitat únicament pels membres de l’staff tècnic del programa. El Director, Dragone, el Becari, Montse Cuberes i Igor han estat celebrant a la seva manera les festes i xerrant, xerrant molt, sobre l’incert futur de Ràdio Ciutat de Badalona. Els Subirana van desaparèixer instants després d’acabar el darrer programa i encara no han donat senyals de vida. Catalans, prengueu precaucions, poden estar amagats darrera de qualsevol cortina.
En aquesta operació de reordenació, el primer és el primer. Els dos darrers programes de l’any 2011 encara no havien estat comentats en aquest blog.
El passat 11 de desembre, tot estava preparat al hall de l’Hotel amb més ritme de les ones, per rebre una vegada més als germans més inadequats de Gratallops, els Germans Subirana, que, evidentment, no varen fer acte de presència a l’inici d’aquest. El programa va arrencar amb un sentit homenatge a la figura del desaparegut Hubert Sumlin, que amb un deliciós “You Can’t Change me” va encendre el foc del blues aquella nit. Eric Clapton, Tom Waits, Cyndi Lauper, Buddy Guy i Tommy Castro, varen anar mantenint la flama encesa i la varen alimentar fins fer adquirir al Hall de l’Hotel aquell ambient que només s’aconsegueix les nits de diumenge a l’Hotel Blues. Entre tema i tema, es van anar sabent més coses sobre l’estat físic i la ubicació dels Germans Subirana. Una trucada de l’Amadeu amb la veu de la angoixa personificada, va posar en alerta la resta de l’equip i com no, a l’audiència. La trucada demanant auxili es feia des de Miranda de Ebro, pràcticament la segona casa dels de Gratallops. El degoteig de notícies dibuixava un panorama inquietant, grotesc, esfereïdor...
Pel que semblava, la Guardia Civil havia detingut al Cirili Subirana per dur a terme unes pràctiques estranyes rera les cortines d’un geriàtric de la localitat. “Res que no faci a casa” va declarar posteriorment l’implicat.
Després d’unes tenses negociacions, la direcció de tresoreria de l’Hotel va decidir pagar la fiança imposada per les autoritats per deixar en llibertat a l’acusat.
L’ambient al Hall de l’Hotel va quedar enrarit i Dragone i el Director varen decidir d’aplicar el millor perfum per dissipar l’olor d’ovella. Otis Redding, Ben Harper, Sam Cooke, Lucky Peterson, J.J. Grey, The Derek Trucks Band, Big Dani Perez R&B Band, Leslie West i Danko Jones, varen ser les essències escollides per a aconseguir el perfum perfecte, “l’eau du soul-blues-rock”.
I a la setmana següent, el 18 de desembre, les aigües van tornar a la seva llera.
Amb l’única baixa al hall de l’Hotel del Becari, vàrem poder assistir al famós mundialment “Especial de Nadal d’Hotel Blues”. I no, al dir “especial de Nadal” no volem fer referència a Cirili Subirana disfressat de Rudolph, el ren del nas vermell. Estem parlant del darrer programa abans de Nadal, on cada any es poden escoltar als artistes habituals de l’hotel amb més ritme de les ones, interpretant nadales i cançons al•legòriques a l’època nadalenca.
I una vegada més, per segon any, els Subirana s’hi van afegir, aportant el seu punt de vista sobre el significat d’aquestes dates, basant-se en el seu ja famós mètode d’observació, selecció i posada en coneixement del públic. I, si s’escau, fins i tot debat sobre l’exposat.
I una vegada més, la conjunció entre la vessant musical i la vessant d’investigació, va tornar a deixar un programa per al record. Els Germans Subirana varen posar sobre la taula un mètode per no caure en la depressió que en alguns casos provoquen aquestes dates, encara que, a jutjar per les conclusions extretes pels de Gratallops i Dragone, no sabem si aquest mètode va ser entès del tot. També es varen atrevir els tarragonins amb la vessant musical, aportant una versió de l’Amazing Grace que passarà, si o si, a la posteritat. Sa majestat, el Rei, el gendre de l’Urdangarin, va tornar a desitjar a l’audiència unes bones festes, va tornar la “oveja naranja”, Leonardo Dantés també va fer com el Rei, però cantant, o...bé si, cantant..., un inquietant grup musico-vocal ens va comunicar que Jesús és amic seu, ...i nostre, ...i de tots. Vàrem veure com desitgen les bones festes a la ràdio argentina, vam recuperar a Marisa Naranjo i la vam col•locar al lloc que mereix històricament, i també amb Marisol, Pepa Flores, tot veient la influència a nivell internacional, que va tenir en el seu moment, la seva interpretació del que son els Nadals. I cap al final vàrem rebre la felicitació de Nadal de Chewaka, i la d’uns parents seus d’origen ucrainià, que ja s’havien fet famosos a l’Hotel per la seva versió del “Highway to Hell” dels AC/DC (Jailo Prejai).
En la vessant musical, una vegada més, com ja havíem comentat, una selecció dels més grans del blues i el rock fent nadales. En aquesta ocasió, qui va pujar a l’escenari del hall de l’Hotel varen ser The Brian Setzer Orchestra (uns habituals d’aquests especials), Ramones, AC/DC, Bob Dylan, Lil’ Ed & The Blues Imperials, Little Charlie & The Nightcats, B.B. King, John Lee Hooker i Lynyrd Skynyrd.

A continuació us deixem els dos podcast dels esmentats programes.
Que ho gaudiu.



dimarts, 3 de gener del 2012

LA NIT DELS INNOCENTS: SOLIDARITAT A RITME DE BLUES



Si el dia del innocents es caracteritza per ser un dia diferent i divertit, la nit del 28 de desembre a Barcelona no podia acabar de millor manera, la Sala Apolo 2 va ser l’escenari d’una gran festa a la solidaritat.
La Nit dels Innocents va celebrar la seva sisena edició. I, com l’any passat, tenia per objectiu recollir joguines, llibres i contes per a les nenes i els nens allotjats a La Casa dels Xuklis, una residència creada a partir d’una iniciativa de AFANOC (l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya).
La Casa dels Xuklis és una residència d’Horta on els nens afectats de càncer que viuen fora de Barcelona poden allotjar-s’hi mentre reben el tractament. En aquest espai, els infants, juntament amb les seves famílies, poden sentir-se acollits, compresos i pràcticament “com a casa”. En un entorn tranquil, situat a prop de l’hospital on reben l’atenció mèdica i pensat per atendre a la gran diversitat de nenes i nens de diferents edats (entre 0 mesos i 18 anys) i les seves famílies, tan culturalment com socialment.
La Casa dels Xuklis atén l’estada, les necessitats i els serveis de les nenes, nens i les seves famílies de manera totalment gratuïta, per tant, per poder dur a terme els seus objectius necessita la participació de les institucions públiques, de les empreses privades i de tots nosaltres.
És per aquest motiu que el programa Bad Music de la televisió de l’Hospitalet organitza aquesta gran iniciativa, en la que, enlloc de comprar entrada, els assistents han d’aportar alguna joguina o, com a novetat en l’edició d’enguany, algun llibre o conte infantil. Un gran grup de bandes representatives de Barcelona es reuneixen i actuen voluntàriament i sense cobrar per a fer possible aquesta gran festa i fer-nos gaudir del blues i el rock més solidaris.
En l’edició d’aquest any hem pogut comptar, per ordre d’aparició, amb: Txus Blues & Jose Bluefingers, No More Dramas, A Contra Blues, Very Pomelo, Big Mama & The Crazy Blues, Big Mama & The Blues Messengers i la SBB Blues Band.
Totes elles varen estar espectaculars dalt de l’escenari d’un Apolo 2 ple de gom a gom amb un públic de totes les edats que ballava i gaudia amb cada nou tema.
Les bandes van oferir-nos bàsicament un gran repertori de blues, amb algun tema de rock, barrejats amb unes versions molt particulars de clàssics infantils entre els que cal destacar “The Flinstones” en format blues, magistralment interpretada per The Blues Messengers o “Dartacan y los mosqueperros” o “La abeja Maya” de la mà de la SBB Blues Band que van fer les delícies de petits i grans. De fet, m’atreviria a dir que els grans encara ballaven i saltaven més que els petits per la sala Apolo 2 recordant la seva infància amb les històries de l’entranyable abella.
De la impressionant nit de dimecres, cal destacar la presentació en exclusiva d’un dels temes del nou disc de Big Mama Montse & The Crazy Blues amb Víctor Puertas als teclats. El tema es titula “Blues all over” i va obrir-nos boca pel nou disc que començarà a gravar-se a meitat de gener i de ben segur que serà tot un èxit.
Després d’aquest gran blues va arribar el que podríem qualificar com el “momentazo” de la nit, The Blues Messengers van retrobar-se dalt de l’escenari després de 20 anys sense tocar tots junts. Amb Big Mama varen interpretar diferents temes molt coneguts, alguns de ben moguts com “Woke up this morning” i d’altres més suaus i màgics com “Gee Baby” un dels temes amb els que Big Mama va recordar-nos els inicis del grup i va explicar-nos que, fins i tot, van fer-lo servir per a gravar la seva primera maqueta.
Després de deixar a tots els assistents amb la boca oberta, Big Mama va deixar pas a The Blues Messengers perquè ens demostressin com la humanitat ha estimat el blues des de l’Edat de Pedra amb la seva personal versió de “The Flinstones” o com els coneixem aquí, “Els Picapedra”.
El punt i final a la nit màgica va donar-lo l’estrena mundial de la banda de La Societat de Blues de Barcelona: SBB Blues Band formada per Reginald Vilardell, Joan Ventosa (Bad Music Blues), David Sánchez, Miriam Aparicio, Lluís Souto i Alberto Noel Calvillo (A Contra Blues). Van ser la banda que més temes infantils va interpretar, provinents tant de sèries clàssiques infantils (“La abeja Maya” o “Dartacan y los mosqueperros”) com de cançons extretes del cançoner infantil popular (“El gripau blau”), intercalant, això sí, algun magnífic blues.
Podem afirmar que els pròposits de La Nit dels Innocents van acomplir-se amb escreix; bona música: la gran qualitat dels músics i dels temes interpretats va ser immillorable. Festa: tots els assistents van passar-s’ho molt bé, van gaudir dels grans artistes i, durant unes hores, van poder fer un petit retrocés cap a la infància. Solidaritat: la muntanya de joguines, llibres i contes que omplia l’entrada era impressionant. L’any passat van recollir-se unes 500 joguines, esperem que la xifra s’hagi superat amb l’edició d’enguany i que els més de 1300 nens i nenes que cada any visiten la Casa dels Xuklis per rebre tractament contra el càncer puguin ser una mica feliços mentre juguen o miren contes i s’oblidin una estona de la greu malaltia que pateixen i els obliga a estar lluny de casa seva, de la seva família i dels seus amics. Perquè malgrat tot només són nens i tenen tot el dret en somniar cada nit en un país multicolor.

Laura Novensà