La sala Luz de Gas de Barcelona va tenir el privilegi, el passat divendres 16 de desembre al vespre, de ser l’escenari de la presentació del disc Smart Change, el segon àlbum en solitari del gran saxofonista barceloní Big Dani Pérez.
Tots els assistents a Luz de Gas vam gaudir d’un espectacle d’una qualitat musical immillorable, fresc i molt treballat, amb moltíssimes sorpreses i on no hi van faltar molts dels col•laboradors del disc.
El públic va entregar-se totalment des de la primera nota, tothom estava molt concentrat i immers en els temes, alhora que acompanyava i animava als músics amb aplaudiments espontanis, movent el cos al ritme de la música i repicant els dits.
Només començar el concert, l’escenari va ser ocupat per 6 grans músics: Marc Ruiz (bateria), Carlos Pérez (contrabaix), Marc Ferrer (piano), Pau Ruiz (guitarra), Victor Puertas (hammond) i Big Dani Pérez (saxo tenor). Junts van interpretar temes del nou disc com “Crossin’ the city”, “Adagio in gm” o “Smart luxury”, tema que Dani va escriure inspirant-se en un anunci de rellotges de luxe del que ell n’és la imatge.
Els primers convidats de la nit no van fer-se esperar massa, el cantant Agustí Burriel va aparèixer a escena per a interpretar temes del primer i del segon disc de Big Dani. Fent gala de la simpatia i el gran carisma que el caracteritzen va interpretar “Last nite” i la magnífica adaptació del tema “Fever”, tots dos de l’àlbum Honkin’ Fever, el primer disc de Big Dani Pérez. Del segon disc, va regalar-nos “Melow me” i una gran cançó dedicada al propietari del famós club de jazz de Rambla Catalunya on tantes i tantes vegades hem pogut gaudir de les seves actuacions “Bel-luna”. D’ambdós temes Agustí n’és el coautor, juntament amb Dani Pérez.
El següent convidat en sortir a escena fou un dels millors contrabaixistes del panorama actual, Ivan Kovacevic. Sorprenent i inimitable com sempre, agafant el contrabaix amb fermesa però alhora amb tendresa, talment com si es tractés de la seva parella de ball, va pujar a l’escenari per a compartir uns quants temes amb la banda, “Back in Barcelona” que Big Dani va escriure per celebrar com se sent de feliç quan torna a Barcelona després d’anar-se’n de gira o “Solitude” un altre tema del Dani composat en una nit de soledat i insomni.
Però el plat fort amb Ivan a l’escenari va arribar amb el tema “Bye bye baby”, del qual Kovacevic és el responsable dels arranjaments i amb el que Agustí Burriel va tornar a aparèixer en escena per a cantar-lo. En aquest tema també vam poder gaudir de la presència de Cesc Miró (trompeta), Ignasi Poch (saxo alt) i Pere Miró (saxo baríton). Amb els instruments de vent, la sala Luz de Gas va adquirir una atmosfera especial, un ambient màgic que es respirava des de tots els racons de la sala i que va aconseguir que ningú no pogués parar de moure’s al ritme de la música.
L’apoteòsic final de l’espectacle va arribar de mans del famós pianista Lluís Coloma, quan les seves mans van començar a acariciar el piano, aquest va cobrar vida i van aparèixer melodies inimaginables. “A change is gonna come” van donar el punt i final a una nit increïble que no va deixar indiferent a ningú i en la que cap dels assistents va quedar decebut amb aquest nou disc de Big Dani Pérez.
Podem dir que Smart Change representa un canvi en comparació amb el primer disc, és un disc més madur, amb temes més profunds que deixen entreveure els sentiments del compositor. Però alhora, és un complement perfecte al primer disc, ens mostra una clara evolució en la música de Big Dani que no para de créixer ni de sorprendre’ns en cada nou concert i en cada nou tema que composa. A més, al disc també hi trobareu una magnífica versió del tema “Back to black” d’Amy Winehouse interpretada per una de les millors veus femenines de Barcelona, Myriam Swanson.
Segur que Smart Change tindrà molt d’èxit perquè és un disc que enganxa, escoltar les primeres notes de qualsevol dels temes et manté enganxat a la resta del disc amb el desig que la música no s’acabi mai. Exactament la mateixa sensació que va deixar-nos el final del concert a Luz de Gas.
Quan va acabar-se el bolo, a mi personalment, va envair-me la tristesa durant uns minuts, no em podia creure que dues hores haguessin passat tan ràpid ni que els músics ja abandonessin l’escenari aquella nit. Tenia certa recança per abandonar la cadira en la que vaig estar gaudint del concert. Semblava que el públic que m’envoltava tenia la mateixa sensació que jo, ja que poc a poc els assistents s’aixecaven de les cadires però contínuament es giraven i miraven cap a l’escenari amb la mateixa esperança que jo, l’esperança que potser algun nou tema sonés i l’espectacle continués.
El virtuosisme de tots els músics que van ocupar l’escenari la nit de divendres va aconseguir que els assistents ens oblidéssim de la resta del món i ens transportéssim al particular món de Big Dani, un món format per una característica fusió d’estils i on l’única cosa que importa és que les notes no deixin mai de sonar.
Laura Novensà
